28/07/2026
Negocis familiars al Segle 21
L’Esteve s’apropa corrents a la porta per rebre els nouvinguts que miren a través del vidre l’interior del local. Quants sou? Quatre? Quinze minuts. Espereu a la vorera del davant, que fa ombra, i us vinc a buscar. Aquí no se’ns escapa cap client, em diu mentre bec un glop d’aigua amb gas recolzat a la barra i espero que arribi el Sergi Barnet | Fotógrafo
Davant meu totes les taules estan plenes. Parelles de jubilats, famílies, amics, veïnes i algun turista despistat amb la intenció d’agafar forces abans d’iniciar l’escalada cap al Parc Güell. El ritme és frenètic i engrescador.
Ou escaldat amb samfaina, gaspatxo, bacallà a la llauna, codillo amb patates fregides. Aquí només cuina catalana, nen. Ni sangria ni paelles. Diu amb orgull l’Esteve mentre serveix una mitjana al parroquià que tinc assegut al costat amb la camisa oberta fins al melic.
L’Esteve, que supera per poc la vintena d’anys, controla el tràfic ballant entre el poc espai que hi ha entre les taules. Decideix qui, quan i com. Cada cop que passa pel meu costat en un d’aquests moviments mil·limetrats, me n’explica una de nova. Aquí venia cada dia a esmorzar i vaig dir que aquest garito havia de ser meu. Vaig embolicar la meva mare i el meu germà, que els tinc a la cuina, i el meu pare ens fot un cop de mà a la barra.
Avui dia, només els grups de restauració i els que tenen més múscul financer poden pagar traspassos galàctics i lloguers a preus aberrants per crear “conceptes”. Que una família hagi agafat les rendes d’un humil restaurant de barri per guanyar-se la vida fent cuina catalana sense floritures gentrificadores ens dona una mica d’esperança per continuar caminant per aquesta broma de vida.
Gràcies, família. BAR CASI 1978
Escarles Johansson ✍️
Sergi Barnet | Fotógrafo 📸
