30/04/2025
La Petita Tourista .j0aannna._ és una escriptora novell i es presenta a un concurs amb aquest escrit.
ESQUINÇANT EL CEL
Mirar amunt, al cel blau, quatre torres que punxen els núvols. Una tranquil·litat de sentiment abstracte, una glòria que sembla palpitable. Com si et poguessis posar tots els somnis, ambicions en una bossa. La sagrada família. L’església més impressionant que existeix. Però quan baixes la mirada, als vianants, turistes, locals, nens petits, gent gran, guies guiant, un grup de turistes que ho volen veure tot de la ciutat.
I entre tot aquest caos, les màquines que continuen construint, el sòl que reflecteix els vitralls. Entre instruments tocant, guiris posant i vianants caminant. Un silenci sepulcral es formava en la mirada de l’Alba. Un silenci que recorda a la tranquil·litat abans d’una tempesta. Amb una mirada perduda, s’aixecà del banc i es dirigeix cap a la capella, situada en una de les torres. En un sospir deixa anar una súplica per a un perdó celestial. Quan de sobte es deixa caure deixant que la bruma dels ulls s’apoderés del seu cos.
Tercera llei de Newton: acció i reacció. Dues forces resultants en la interacció de dos cossos generen una reacció. La caiguda de l’Alba interacciona amb la vida dels turistes mirant, guies mirant i vianants mirant. Causant una reacció que ha desencadenat una mobilització general fins arribar aquí. La inauguració. Un dia delicat en què les quatre torres agrupades pel nom, punxen els núvols que ara ploren per l’Alba.
