19/07/2026
Dietari, 19 de juliol 2026
Atracció pel més esencial de l'ésser humà.
Cada vegada em costa més distingir què és meu i què m'ha estat inoculat. Vivim envoltats d'imatges, opinions, estímuls, consignes i relats que competeixen sense descans per ocupar un espai dins del nostre pensament. No sols consumim cultura; la cultura ens consumeix i transforma. Acabem repetint formes, gustos i idees que ara ni tan sols sabem d'on provenen.
Potser per això sent una atracció creixent pel més essencial de l'ésser humà. No per idealitzar la prehistòria, sinó perquè allí intuïsc un moment en què encara érem una part més de l'ecosistema. Les persones no havien acumulat mil·lennis de capes culturals. Miraven les mateixes muntanyes que jo veig des de Muro, escoltaven el mateix vent i observaven el mateix perfil de Mariola. Encara no existien les fronteres, els estats, les marques ni les pantalles. Però ja dibuixaven.
Dibuixaven sobre la roca, sobre la ceràmica acabada de coure, sobre la pell dels animals. Necessitaven deixar una empremta. No sé si era una pregària, una celebració, un acte màgic o simplement la necessitat de comprendre el món. M'interessa més la pregunta que la resposta.
Quan reproduïsc un ramiforme de Petracos, una decoració de la Cova de l'Or o una grua de la ceràmica ibera de la Contestània, no pretenc copiar una obra antiga. Intente acostar-me, encara que siga només un instant, a la manera de pensar de qui la va crear. Per això també procure emprar eines senzilles, pigments minerals, pinzells rudimentaris o tècniques que recorden les originals. No és arqueologia experimental. És un exercici d'humilitat.
Vivim convençuts que avancem perquè produïm més informació, però potser el coneixement també consisteix a llevar soroll. A despullar el pensament fins a trobar allò que encara és nostre.
M'agradaria convertir una paret en una xicoteta galeria d'aquest viatge. Que hi aparegueren, sense jerarquies, els antropomorfs de Petracos, les ceràmiques de la Cova de l'Or, les aus i els cavalls de la Contestània, com si totes aquestes persones, separades per milers d'anys, continuaren parlant-nos amb un mateix llenguatge fet de línies, terra i foc diguent-nos: Cuideu la terra.
