Arxiu de la Democràcia - Archivo de la Democracia

Arxiu de la Democràcia - Archivo de la Democracia Proyecto institucional de la Universidad de Alicante, impulsado por el Vicerrectorado de Cultura y desarrollado en el Archivo Universitario.

Pàgina de difusió de les activitats i fons documentals de l'Arxiu de la Democràcia, projecte institucional del Vicerectorat de Cultura, Esports i Política Lingüística de la Universitat d'Alacant, amb el suport d'un Consell Assesor format per historiadors i intelectuals de prestigi. L'Arxiu de la Democràcia està situat a l'Arxiu General Universitari. Página de difusión de las actividades y fondos d

ocumentales del Archivo de la Democracia, proyecto institucional del Vicerrectorado de Cultura, Deportes y Política Lingüística de la Universidad de Alicante, con el apoyo de un Consejo Asesor formado por historiadores e intelectuales de prestigio. El Archivo de la Democracia está ubicado en el Archivo General Universitario.

S'ha incorporat recentment al portal de l'Exili republicà en el nord d'Àfrica, en l'apartat de Fons Personals en l'AD, l...
15/06/2026

S'ha incorporat recentment al portal de l'Exili republicà en el nord d'Àfrica, en l'apartat de Fons Personals en l'AD, l'arxiu de Ramón Clapera Llata.

Ramón Clapera (Puigcerdà, 1907 - Angers (FR), 1992), després de finalitzar la guerra civil fuig a França, país posicionat en la no intervenció a favor de la República, on és internat en un camp de concentració en St. Cyprien.

Fugint de l'acord entre Franco i el règim n**i per a capturar als republicans espanyols, aconsegueix eixir des de Baiona rumb a Casablanca, on ho deté el govern colonial francès i l'interna en camps de treballs forçosos.

Finalment, acabada la II Guerra Mundial, pot tornar a França establint-se a Angers, on va morir.

Més informació i accés a la digitalització dels documents en: L'exili republicà en el nord d'Àfrica

https://s.ua.es/_Mf7

//

Se ha incorporado recientemente en el portal del Exilio republicano en el norte de África, en el apartado de Fondos Personales en el AD, el archivo de Ramón Clapera Llata.

Ramón Clapera (Puigcerdá, 1907 - Angers (FR), 1992), tras finalizar la guerra civil huye a Francia, país posicionado en la no intervención a favor de la República, donde es internado en una campo de concentración en St. Cyprien.

Huyendo del acuerdo entre Franco y el régimen n**i para capturar a los republicanos españoles, consigue salir desde Bayona rumbo a Casablanca, donde lo detiene el gobierno colonial francés y lo interna en campos de trabajos forzosos.

Finalmente, acabada la II Guerra Mundial, puede volver a Francia afincándose en Angers, donde falleció.

Más información y acceso a la digitalización de los documentos en: El exilio republicano en el norte de África

https://s.ua.es/_Mf7

Després de les de 1936, un dia com avui de 1977 tenien lloc les següents eleccions celebrades en democràcia, en les qual...
15/06/2026

Després de les de 1936, un dia com avui de 1977 tenien lloc les següents eleccions celebrades en democràcia, en les quals Adolfo Suárez va aconseguir la victòria encara que sense aconseguir la majoria absoluta.

En el cartell, el candidat a la presidència del Govern i la relació dels primers diputats i senadors proposats per UCD per a representar a la província d'Alacant.

AD/Col·lecció de cartells

//

Tras las de 1936, un día como hoy de 1977 tenían lugar las siguientes elecciones celebradas en democracia, en las que Adolfo Suárez consiguió la victoria aunque sin alcanzar la mayoría absoluta.

En el cartel, el candidato a la presidencia del Gobierno y la relación de los primeros diputados y senadores propuestos por UCD para representar a la provincia de Alicante.

AD/Colección de carteles

Mesa de participants en un acte a favor del País Valencià. En la imatge es distingeixen: Joan Fuster (tercer per l'esque...
15/06/2026

Mesa de participants en un acte a favor del País Valencià. En la imatge es distingeixen: Joan Fuster (tercer per l'esquerra), Ernest Lluch (a la dreta) i assegut al seu costat, Alfons Cucó.

Any: entre 1976-1982
Autoria: sense identificar

AD/Revista Canigó

//

Mesa de participantes en un acto a favor del País Valencià. En la imagen se distinguen: Joan Fuster (tercero por la izquierda), Ernest Lluch (a la derecha) y sentado a su lado, Alfons Cucó.

Año: entre 1976-1982
Autoría: sin identificar

AD/Revista Canigó

Dirigents socialistes catalans després de les eleccions generals del 15 de juny de 1977. Joan Reventós, Eduardo Martín T...
14/06/2026

Dirigents socialistes catalans després de les eleccions generals del 15 de juny de 1977. Joan Reventós, Eduardo Martín Toval, Raimon Obiols i Josep Maria Triginer (de dta. a esqu.), entre altres.

Autoria: Robert

AD/Col·lecció gràfica revista Canigó



//

Dirigentes socialistas catalanes tras las elecciones generales del 15 de junio de 1977. Joan Reventós, Eduardo Martín Toval, Raimon Obiols i Josep Maria Triginer (de dcha. a izda.), entre otros.

Autoría: Robert

AD/Colección gráfica revista Canigó

Membres de la candidatura del PSOE a Alacant per a les primeres eleccions democràtiques de juny de 1977.D'iesqu. a dta.:...
13/06/2026

Membres de la candidatura del PSOE a Alacant per a les primeres eleccions democràtiques de juny de 1977.

D'iesqu. a dta.: Antonio García Miralles, Asunción Cruañes, José Vicente Mateo; a la dta., Inmaculada Sabater.

AD/Col·lecció Asunción Cruañes



//

Miembros de la candidatura del PSOE en Alicante para las primeras elecciones democráticas de junio de 1977.

De izda. a dcha: Antonio García Miralles, Asunción Cruañes, José Vicente Mateo; a la dcha., Inmaculada Sabater.

AD/Colección Asunción Cruañes

Presons republicans en el camp de concentració, Miguel de Unamuno a Madrid (1940).Fotografia inclosa en l'expedient de J...
11/06/2026

Presons republicans en el camp de concentració, Miguel de Unamuno a Madrid (1940).

Fotografia inclosa en l'expedient de José Masanés Landa, qui en acabar la Guerra Civil, fuig a França, però torna de nou a Espanya per Irun el 16 de juny de 1940. És capturat i internat en el Camp de Miranda de Ebro i, posteriorment, en el Miguel de Unamuno, la foto pertany a aquest període.

AD/ADAR/Expedient de José Masanés Landa

//

Prisiones republicanos en el campo de concentración, Miguel de Unamuno en Madrid (1940).

Fotografía incluida en el expediente de José Masanés Landa, quien al acabar la Guerra Civil, huye a Francia, pero regresa de nuevo a España por Irún el 16 de junio de 1940. Es apresado e internado en el Campo de Miranda de Ebro y, posteriormente, en el Miguel de Unamuno, la foto pertenece a ese periodo.

AD/ADAR/Expediente de José Masanés Landa

José Maruenda Santa, (Villafranqueza/Alacant, 1875 - Orà, 1945), va ser un mestre i polític socialista espanyol.A Villen...
10/06/2026

José Maruenda Santa, (Villafranqueza/Alacant, 1875 - Orà, 1945), va ser un mestre i polític socialista espanyol.

A Villena, va treballar com a professor a la Casa del Poble des de 1906 fins a 1936.

Va ser un dels fundadors de l'agrupació local del Partit Socialista Obrer Espanyol.

Va ser col·laborador d'El Mundo Obrer, el setmanari socialista de la província d'Alacant i del setmanari Front Popular (Villena, 1936).

Va ser regidor en 1914, 1920 i en les municipals de 1931 amb la proclamació de la Segona República. Va ocupar de manera provisional l'alcaldia de la localitat en substitució del també socialista, José Cañizares Domene.

Al final del conflicte eixí des d'Alacant cap a l'exili a Algèria, on va morir a l'abril de 1945. Segurament va arribar a Orà en l'Stanbrook, en el qual sí que apareix el seu fill Bernjamín Maruenda Gónzalez (p. 1854, de 16 anys d'edat).

AD/L'exili republicà en el nord d'Àfrica

Fonts en: https://archivodemocracia.ua.es/va/exilio-republicano-africa/9.-biografias-y-testimonios/m.html

//

José Maruenda Santa, (Villafranqueza/Alicante, 1875 - Orán, 1945), fue un maestro y político socialista español.

En Villena, trabajó como profesor en la Casa del Pueblo desde 1906 hasta 1936.

Fue uno de los fundadores de la agrupación local del Partido Socialista Obrero Español.

Fue colaborador de El Mundo Obrero, el semanario socialista de la provincia de Alicante y del semanario Frente Popular (Villena, 1936).

Fue concejal en 1914, 1920 y en las municipales de 1931 con la proclamación de la Segunda República. Ocupó de forma provisional la alcaldía de la localidad en sustitución del también socialista, José Cañizares Domene.

Al término del conflicto salió desde Alicante hacia el exilio en Argelia, donde falleció en abril de 1945. Seguramente llegó a Orán en el Stanbrook, en el que sí aparece su hijo Bernjamín Maruenda Gónzalez (p. 1854, de 16 años de edad).

AD/El exilio republicano en el norte de África

Fuentes en: https://archivodemocracia.ua.es/es/exilio-republicano-africa/9.-biografias-y-testimonios/m.html

Inauguració de l'exposició en la qual la vicedegana de Filosofia i Lletres, Paola Masseau Díaz, en aquesta ocasió ha int...
09/06/2026

Inauguració de l'exposició en la qual la vicedegana de Filosofia i Lletres, Paola Masseau Díaz, en aquesta ocasió ha intervingut com a neboda de José Juan Díaz Lisón, de qui ha relatat el vincle amb Espanya que mai va voler perdre, malgrat haver emigrat a França des de jove, i que gràcies a la seua professió d'antiquari, el destí el va portar a aconseguir la donació que ha realitzat a l'Arxiu General consistent en 135 fotografies de l'Agència de fotoperiodisme Keystone, que reprodueixen moments tràgics i inèdits de la guerra civil.

Cada fotografia va acompanyada d'un text original en francès del fotògraf que la va prendre per a posteriorment ser enviades a l'oficina de l'Agència a París on eren revisades pels redactors caps de Keystone.

El nou fons documental ja està digitalitzat i les fotografies descrites en el nostre catàleg en línia:
https://archivodemocracia.ua.es/es/agencia-keystone/coleccion-fotografica-agencia-keystone.html

//

Inauguración de la exposición en la que la vicedecana de Filosofía y Letras, Paola Masseau Díaz, en esta ocasión ha intervenido como sobrina de José Juan Díaz Lisón, de quién ha relatado el vínculo con España que nunca quiso perder, a pesar de haber emigrado a Francia desde joven, y que gracias a su profesión de anticuario, el destino lo llevó a conseguir la donación que ha realizado al Archivo General consistente en 135 fotografías de la Agencia de fotoperiodismo Keystone, que reproducen momentos trágicos e inéditos de la guerra civil.

Cada fotografía va acompañada de un texto original en francés del fotógrafo que la tomó para posteriormente ser enviadas a la oficina de la Agencia en París donde eran revisadas por los redactores jefes de Keystone. Circunstancia excepcional que permite contextualizar los lugares, personas y momentos de las imágenes.

El nuevo fondo documental ya está digitalizado y las fotografías descritas en nuestro catálogo en línea:
https://archivodemocracia.ua.es/es/agencia-keystone/coleccion-fotografica-agencia-keystone.html

Arcadi Blasco signant un catàleg de la seua exposició, junt amb el rector de la UA, Andrés Pedreño i al professor, Anton...
09/06/2026

Arcadi Blasco signant un catàleg de la seua exposició, junt amb el rector de la UA, Andrés Pedreño i al professor, Antonio Mula (ca. 2001).

AG/Arcadi Blasco Pastor

//

Arcadi Blasco firmando un catálogo de su exposición, junto al rector de la UA, Andrés Pedreño, y al profesor, Antonio Mula (ca. 2001).

AG/Arcadi Blasco Pastor

Dirección

Carretera San Vicente Del Raspeig-Alicante S/n
San Vicente Del Raspeig
03690

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Arxiu de la Democràcia - Archivo de la Democracia publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Compartir